Les residències són centres d'atenció integral i habitatge permanent per a persones majors de 60 anys que, per la seva problemàtica familiar, social i/o econòmica, no poden ser atesos en els seus propis domicilis i necessiten aquests serveis.
Les residències avui dia són centres on s'atenen necessitats socials, sanitàries i de cures a nombrosos ancians, que per diverses circumstàncies, normalment soledat o pèrdua d'autonomia, precisen d'assegurar aquestes cures fora de la seva llar. Aquesta atenció pot ser donada de forma temporal o permanent fins el final de la vida del resident. En aquests centres les cures són proporcionades per part d'un grup cada vegada més ampli i diversificat de professionals.
Avui dia les nostres residències són molt diferents als antics asils d'ancians, han de basar-se en l'atenció no només de les necessitats de cures bàsiques, allotjament i hostalatge del resident sinó en la promoció de la seva autonomia, dignitat i desenvolupament social.
Quan sigueu grans i no us pugueu valdre per vosaltres mateixos, què preferireu: viure a casa vostre amb alguna persona que us cuidi, a alguna residència o a casa d’algun familiar?
Penso que és un blog interessant ja que l'envelliment i amb ell, la mort, és un tema tabú del qual no se'n para massa.
ResponderEliminarLa nostra societat és una societat del present i està muntada de tal manera que ens fan pensar que la vida és eterna. Ens fan creure com a necessaris i imprecindibles els aspectes més superficials de la vida, i d'aquesta manera deixem enrere i infravalorem el que realment importa.
A més, la gent li té pànic a morir i en realitat ens ho hauriem de prendre com una etapa la qual hem d'aprofitar al màxim. Però ull, aprofitar la vida no significa fer coses esborrajades, estar aquí i ara allà. Significa aprendre a ser feliç amb les coses qüotidianes de la vida i aprendre a estimar i a ser estimats. Sempre tenint un objectiu realitzable i aprendre dels errors sense deixar de aixecar-nos quan ens caiguem.
Penso que la vellesa és una etapa la qual té coses que no té cap altre. Tu pots escollir si viure els teus últims anys amargat o viure'ls amb un somriure al rostre, tot i les dificultats que pot presentar l'edat.
Ara, i per últim, també és molt important que la societat i el jovent es concienciin de la gran importància de respectar als més grans.
perdona les faltes d'ortografía, és que ho he fet ràpid :)
ResponderEliminarEn primer lloc et felicito pel blog, m’ha agradat molt i trobo que tractés un tema molt interessant. A mi, particularment, envellir no em preocupa. Penso que és un procés natural que em d’acceptar amb normalitat. Un altra qüestió és que quan les persones envellim quedem de vegades desemparades. Les forces ens fallen i no sempre tenim al nostre voltant persones disposades a ajudar-nos. Segurament és aquest l’aspecte juntament amb el de les malalties, que més por fa a l’hora d’envellir. Per això penso que sempre que estigui a les nostres possibilitats em de tractar no sols amb respecte sinó amb afecte a les persones grans que algunes vegades es poden sentir massa soles.
ResponderEliminar