Evolució dels valors envers la vellesa des del punt de vista històric i antropològic

Seguidament, mostraré una petita anàlisi dels diversos valors segons els quals la vellesa ha estat interpretada per les diferents cultures, des de la Prehistòria fins a  l'actualitat.

• PREHISTÒRIA

     La gent d'aquella època vivia en tribus i només una petita part de la població arribava a l'edat anciana degut a les lluites, la cacera, les dificultats d'adaptació al medi i les malalties, per tant, l'objectiu d'aquell temps era la supervivència i, només l'aconseguien els més forts. Així, la longevitat era considerada un valor “sobrenatural” i “amb protecció divina”.

           

        La vellesa tenia una perspectiva positiva i era considerada una virtut de supervivència.

    Els ancians eren transmissors del coneixement, per això a vegades es convertien en xamans, curanderos o bruixots de la tribu.

• EGIPTE

     La gent gran tenia un paper dirigent per la seva experiència i saviesa degut a la seva llarga vida, tenien la funció de consellers, educadors i guies dels passos de la gent jove. Per aquest motiu havien designat el significat de saviesa a la paraula ancià.

     Tenien doncs, una visió positiva respecte a la tercera edat.

• GRÈCIA

     Grècia era una societat que adorava la bellesa, per això la vellesa representava una ofensa a l'esperit i era motiu de rialla en les obres de teatre. La vellesa va ser considerada fins i tot una tara i un càstig. Així, en aquest període grec ja es comença a veure una perspectiva negativa de l'ancianitat.

•  MÓN HEBREU

     Durant aquest període es van anar intercalant visions positives i negatives del fet d'envellir, degut a esdeveniments sociopolítics.

• ROMA

     La cultura romana està caracteritzada per la tolerància, la capacitat d'adaptació, el seu sentit pràctic envers la vida i el seu cosmopolitisme. Al començament, es té una visió pessimista de la vellesa i es plantejaven els problemes derivats d'aquesta des de tots els aspectes: socials, polítics, demogràfics, psicològics i mèdics.

     Dins la família, el pare tenia un gran poder. Això va fer que arribessin a ser odiats i temuts, també quan arribaven a la tercera edat.

     L'època d'Or dels ancians va ser durant la República, ja que se li va atorgar poder polític als homes d'edat avançada.

    A partir del segle I a.C. es va produir un període d'inestabilitat i els valors tradicionals van canviar. La gent gran amb càrrecs polítics van caure en el menyspreu i van patir els rigors de la vellesa.

     Durant els primers anys del Cristianisme, la gent gran era respectada, però a partir del segle V l'ancià va perdre poder i va ser considerat com un signe negatiu.   

• EDAT MITJANA

     És un període que va des del segle V al segle XV, època on predominava la brutalitat i la força. 

     Per l'església els ancians formaven part del grup dels desvalguts. Aquests van ser acollits temporalment en hospitals i monestirs per després retrobar-se un altre cop amb la persistent misèria. Arribaven a vells ja que vivien resguardats en els monestirs i, per tant, tenien un nivell de vida superior al de la resta d'individus.

     A partir del segle X l'ancianitat va continuar tenint una perspectiva negativa, la seva arribada era temuda per tots.

    Quan els ancians arribaven a la incapacitat, els nobles els cuidaven en els castells. En els monestirs acollien a tots aquells que podien pagar-se el retir. Els que ho tenien més difícil eren els camperols. En aquest cas eren els seus fills qui tenien cura d'ells i si no en  tenien podien arribar a patir situacions realment lamentables, especialment les dones.

    La pesta negra va ser una malaltia que va causar moltes morts. Els principals afectats van ser els nens i els joves, de manera que el nombre d'ancians va augmentar donant-los així una millor posició social, política i econòmica.  

• RENAIXEMENT

     Durant el s.XV la gent es va anar entusiasmant pel descobriment de les belleses amagades del món clàssic. Eren cultivadors de la bellesa, la joventut i la perfecció. Aquest fet va portar a la marginació sense dissimulació de la vellesa. Per tant, era visible el rebuig de tot allò que  representava la lletgesa, el menyspreu inevitable, el caràcter malenconiós i la decadència.

     Fou l'època més agressiva per la gent gran, especialment per les dones.

     L'augment de joves que menyspreaven els vells, la utilització de la impremta... van fer perdre la funció que tenien els ancians com a memòria de grup.

     Durant el segle XVI va disminuir la violència i això va permetre que els homes arribessin a edats avançades. D'altra banda, la millor higiene en els parts va fer augmentar també  el nombre d'ancianes.

• EDAT MODERNA

     En aquesta època es va inventar el que ara coneixem com “jubilació”. Aquest fenomen suposa una visió economista i especialitzada en la cura de l'ancià que durant anys s'havia realitzat des de la família sense cap mena de remuneració, era com un deure independent i familiar.

     A partir de la Revolució Industrial l'ésser humà es valora per la feina que ha realitzat al servei d'una institució pública, privada, de forma autònoma...

De totes maneres, en aquesta època encara la persona gran rebia la cura dels seus familiars. També es dóna la vellesa aïllada: viuen a casa sols fins que són dependents, aleshores viuen a casa de familiars o en residències. L'aportació per part dels vells a la col·lectivitat és nul·la.

     És ja a finals del segle XIX quan es comença a separar el significat de vellesa amb el de malaltia de l'ancià. Neix d'una banda la Gerontologia  i d'una altra la Geriatria.

• EDAT CONTEMPORÀNIA

     En aquesta etapa un dels temes principals ha estat la cultura tecno-científica, aspecte clau a la vida dels ancians.

     Actualment, tot i estar sans i vitals, són considerats lliures d'obligacions o càrregues, ja no són la font de saviesa acceptada en èpoques anteriors, al contrari, són els que perduren més allunyats del coneixement modern, ja que aquests ja no aprenen. A més l'experiència que poden tenir no és reconeguda perquè forma part del passat.  Física i estèticament, la persona gran ocupa un paper no desitjable a la societat.

     Les noves condicions de vida i les noves estructures familiars han fet que en els països de la Comunitat Europea més d'un 30% de la gent gran visqui sola a casa seva. Aquesta realitat va en augment.

    Les famílies de classe mitjana comencen a  abandonar les seves responsabilitats de cuidar directament els seus ancians. En canvi, les famílies de classe treballadora, amb menys espai físic i diners, encara cuiden dels seus vells.

•          CONCLUSIÓ

     Després d'analitzar les diferents èpoques històriques, veiem que l'home ha anat interpretant persistentment el paper de la gent gran a la societat, depenent de diversos factors: polítics, artístics i estètics, demogràfics, ètics i religiosos, així com els relacionats amb la família. Per tal de poder analitzar el paper de la gent gran es necessari l'estudi del passat, tant de l'època com de les diverses societats. En les últimes dècades, la població d'edat avançada ha augmentat de forma creixent en número i diversitat. La figura de la dona sempre ha estat unida a la funció de tenir cura dels ancians, però actualment l'home també es va introduint en aquest paper. 

     Per finalitzar, tot i que en l'actualitat els vells es poden considerar com uns éssers grans passats de moda i considerats un destorb, cal recordar que en altres civilitzacions i èpoques històriques se'ls va considerar com una font de saviesa i experiència. 

Després de llegir tota aquesta evolució envers la vellesa des del punt de vista històric i antropològic m'agradaria que opinéssiu sobre si actualment és té una visió positiva o negativa respecte de la gent gran. Penseu que actualment es considera la gent gran una font de saviesa o al contrari són persones que a causa de la seva gran edat no tenen coneixement de molts temes actuals?