La vida és un camí pel qual tots els éssers humans passem i hi deixem el nostre granet de sorra. En aquest recorregut s’experimenten molts sentiments, emocions... que amb el pas del temps es van esborrant fins a arribar a l’oblit. A mesura que avança el temps es van adquirint nous coneixements, noves experiències i sense adonar-nos van passant les diferents etapes de la vida: infantesa, pubertat, adolescència, maduresa i vellesa.
Jo en aquest blog em vull centrar en la vellesa. Penso que és un tema ple de sentiments molt profunds i plens d’experiència.
Breu definició sobre l'envelliment
L’envelliment és un procés dinàmic i natural per tots els éssers vius, que comporta un conjunt de canvi. No a tota la població li afecta igual, depèn d’un conjunt de factors com les malalties, l’estil de vida, la xarxa social, l’educació adquirida o l’herència genètica. La durada d’aquest procés varia segons la persona, ja que influeixen factors genètics i ambientals. Durant aquest període poden aparèixer les canes, les arrugues, la disminució de les capacitats físiques, funcionen més lentament la ment i el cos, es produeixen canvis hormonals i el progressiu deteriorament dels sentits (vista, oïda, olfacte, gust i tacte). També s’aprecia un deteriorament funcional del sistema nerviós central, l’aparell cardiovascular i el respiratori, el genitourinari, l’endocrí i l’immunològic, entre d’altres. Com a conseqüència, ha de quedar clar que l’envelliment no és una malaltia però sí que hi ha una major probabilitat de patir-ne. Aquest procés condueix ala mort inexorablement.
A continuació, m'agradaria que comentéssiu sobre què en penseu sobre el següent plantejament:
Segons la nostra manera de veure la vida, podem pensar que fer-nos grans pot ser un avantatge, ja que al no haver de treballar i tenir molt temps lliure podem aprofitar al màxim la vida i fer totes aquelles coses que "teníem pendents". Veuríem l'envelliment doncs, com l'època en la qual faríem totes aquelles activitats que no hauríem pogut fer mentre érem joves. Altres persones poden pensar que fer-se gran és un gran inconvenient, ja que un vell es pot sentir inútil en la societat i pensar que ja no hi té res a fer en aquest món.
No hay comentarios:
Publicar un comentario