Vídeos interessants

Aquest vídeo és una cançó dedicada a la vellessa.



       Frases interessants sobre l'envelliment.

                                                      

            Poema dedicat a la vellessa.

Les meves sensacions al tractar amb persones que viuen en una residència d'avis

    


 L’any passat vaig estar anant alguns dies com a voluntària a un geriàtric de la ciutat on visc. Després de tractar molt amb els avis i d’algunes entrevistes que els hi vaig poder fer, vaig treure en clar que el que necessiten tots ells és molta atenció, paciència i sobretot molt amor.

     Molts d’aquells avis em van explicar que preferirien viure a casa seva en comptes d’estar al geriàtric, no perquè no es trobessin còmodes allà ni perquè s’hi avorrissin, sinó perquè era una de les coses que més trobaven a faltar, la vida que portaven, poder entrar i sortir quan volguessin de casa seva, portar els horaris que volien i en molts casos un altre de les coses que més trobaven a faltar en envellir havia estat la mort de la seva parella. També cal dir, que la majoria de les persones que estaven allà, era precisament perquè no podien valdre’s per elles mateixes, però totes elles amb moltes ganes de seguir vivint i de seguir fent un munt d’activitats.

     Per últim, m’agradaria apuntar que em va sorprendre molt el testimoni d’una senyora que em va explicar que ella estava bé allà perquè la seva filla l’havia portat i no volia donar-li més mal de caps, em va donar la sensació com si ella s’estigués autoconvencent de que estava bé allà perquè era el que la seva filla volia.  

Possibles serveis d'atenció domiciliària

•  TELEASSISTÈNCIA

     El seu objectiu és millorar la qualitat de vida de les persones en risc de dependència i donar un clar suport a les famílies cuidadores, afavorir també la permanència de la persona en el seu domicili i facilitar la comunicació amb l'exterior. En definitiva, el que es vol aconseguir amb aquest sistema és fer que la gent gran es senti segura a casa seva.

     Està adreçat generalment a persones grans d'entre 75 a 80 anys que viuen la major part del dia o permanentment soles, o bé, que conviuen amb persones en situació similar, però sempre s'ha de tenir en compte l'estat de cada persona. 

           

     La teleassistència és un servei que permet a la persona usuària comunicar-se les 24 hores del dia amb un centre d'atenció, perquè en cas de necessitat pugui ser atesa immediatament. Concretament consisteix en un aparell que es porta a sobre, en forma de penjoll i està connectat al telèfon. El contesta  un equip de professionals que li aportarà l'atenció que necessiti des d'una central que hi ha a Barcelona. S'ha de portar durant tot el dia a casa, ja que quan se surt al carrer ja no funciona.  S'ha de fer servir en el cas que hi hagi una caiguda, que la persona se senti sola...

     Quan es pensa que ha passat alguna cosa greu acudeix a casa d'aquestes persones una furgoneta, si no pot venir aquesta, vénen els bombers i sinó la policia, qui té una copia de la clau de totes les persones grans de més de 80 anys, guardades amb un codi, és a dir, no hi posa l'adreça a la que pertany la clau.  Si la central de Barcelona veu que la persona està per exemple dues setmanes sense trucar doncs aquests els truquen per assegurar-se que estan bé.

         

•  TREBALLADORA FAMILIAR

     Ve a ser com una assistenta. És una persona que ve uns certs dies a la setmana i fa totes aquelles tasques que la persona gran no pot desenvolupar, per exemple la higiene personal, acompanyament fora de la llar, suportar mancances d'autonomia física, gestions, compres i organització de l'administració de la llar.

       

• AUXILIAR DE LA LLAR

     Aquesta persona s'encarrega de netejar la llar.

• SERVEI DE MENJADOR

     Consisteix en proporcionar un àpat diari a les persones que no poden cuinar-se. El menjar és equilibrat i personalitzat. Quan se sol·licita, el primer que fan és donar-te un microones si no el tens. Després porten el menjar segons se sol·liciti, cada dia, tres dies a la setmana... Porten el dinar i el sopar. Hi ha gent a qui li porten en un dia el menjar per tres dies, amb altres persones no ho poden fer perquè es menjaria tot el menjar en un dia o el llençaria.

• TRANSPORT ADAPTAT

    La gent gran ha d'anar a centres de dia i, per tant, aquesta és una manera còmoda de transport. Els porten des de casa seva fins a la residència. Gràcies a aquest servei, ha augmentat el nombre de peticions des dels centres de dia.
 

Coneixeu algun altre tipus de servei d'atenció domiciliària per gent gran?

Què són les residències geriàtriques?

     Les residències són centres d'atenció integral i habitatge permanent per a persones majors de 60 anys que, per la seva problemàtica familiar, social i/o econòmica, no poden ser atesos en els seus propis domicilis i necessiten aquests serveis.

     Les residències avui dia són centres on s'atenen necessitats socials, sanitàries i de cures a nombrosos ancians, que per diverses circumstàncies, normalment soledat o pèrdua d'autonomia, precisen d'assegurar aquestes cures fora de la seva llar. Aquesta atenció pot ser donada de forma temporal o permanent fins el final de la vida del resident.  En aquests centres les cures són proporcionades per part d'un grup cada vegada més ampli i diversificat de professionals.

     Avui dia les nostres residències són molt diferents als antics asils d'ancians, han de basar-se en l'atenció no només de les necessitats de cures bàsiques, allotjament i hostalatge del resident sinó en la promoció de la seva autonomia, dignitat i desenvolupament social.

   Quan sigueu grans i no us pugueu valdre per vosaltres mateixos, què preferireu: viure a casa vostre amb alguna persona que us cuidi, a alguna residència o a casa d’algun familiar?

La gerascofòbia: un transtorn amb nom propi

La gerascofòbia es defineix com una persistent, anormal, injustificada, irracional por i angoixa a envellir. És cert que moltes persones volen dissimular la seva edat amb tints pel cabell, cirurgies estètiques, cremes i maquillatges cars que pretenen aturar l'inevitable pas del temps. La gerascofòbia va més enllà, és un cas extrem que porta molta infelicitat a qui la pateix. És un fenomen estudiat des dels anys 60. En la por a envellir influeixen diversos factors relacionats directament amb la història de l'individu que la pateix.

Hi ha alguns elements que resulten determinants, com saber si l'individu pateix altres fòbies, temors o ansietats, si l'individu sent una falta de realització o d'assoliment de certes fites, si influeixen les seves circumstàncies socioeconòmiques. Com passa amb totes les fòbies, la gerascofòbia s'associa a quadres psiquiàtrics complexos.

És important diagnosticar-la i tractar-la en conseqüència.

Les persones que pateixen aquest trastorn solen caracteritzar-se per tenir una personalitat ansiosa i histèrica.

Coneixeu alguna persona que pateixi aquest transtorn?

Evolució dels valors envers la vellesa des del punt de vista històric i antropològic

Seguidament, mostraré una petita anàlisi dels diversos valors segons els quals la vellesa ha estat interpretada per les diferents cultures, des de la Prehistòria fins a  l'actualitat.

• PREHISTÒRIA

     La gent d'aquella època vivia en tribus i només una petita part de la població arribava a l'edat anciana degut a les lluites, la cacera, les dificultats d'adaptació al medi i les malalties, per tant, l'objectiu d'aquell temps era la supervivència i, només l'aconseguien els més forts. Així, la longevitat era considerada un valor “sobrenatural” i “amb protecció divina”.

           

        La vellesa tenia una perspectiva positiva i era considerada una virtut de supervivència.

    Els ancians eren transmissors del coneixement, per això a vegades es convertien en xamans, curanderos o bruixots de la tribu.

• EGIPTE

     La gent gran tenia un paper dirigent per la seva experiència i saviesa degut a la seva llarga vida, tenien la funció de consellers, educadors i guies dels passos de la gent jove. Per aquest motiu havien designat el significat de saviesa a la paraula ancià.

     Tenien doncs, una visió positiva respecte a la tercera edat.

• GRÈCIA

     Grècia era una societat que adorava la bellesa, per això la vellesa representava una ofensa a l'esperit i era motiu de rialla en les obres de teatre. La vellesa va ser considerada fins i tot una tara i un càstig. Així, en aquest període grec ja es comença a veure una perspectiva negativa de l'ancianitat.

•  MÓN HEBREU

     Durant aquest període es van anar intercalant visions positives i negatives del fet d'envellir, degut a esdeveniments sociopolítics.

• ROMA

     La cultura romana està caracteritzada per la tolerància, la capacitat d'adaptació, el seu sentit pràctic envers la vida i el seu cosmopolitisme. Al començament, es té una visió pessimista de la vellesa i es plantejaven els problemes derivats d'aquesta des de tots els aspectes: socials, polítics, demogràfics, psicològics i mèdics.

     Dins la família, el pare tenia un gran poder. Això va fer que arribessin a ser odiats i temuts, també quan arribaven a la tercera edat.

     L'època d'Or dels ancians va ser durant la República, ja que se li va atorgar poder polític als homes d'edat avançada.

    A partir del segle I a.C. es va produir un període d'inestabilitat i els valors tradicionals van canviar. La gent gran amb càrrecs polítics van caure en el menyspreu i van patir els rigors de la vellesa.

     Durant els primers anys del Cristianisme, la gent gran era respectada, però a partir del segle V l'ancià va perdre poder i va ser considerat com un signe negatiu.   

• EDAT MITJANA

     És un període que va des del segle V al segle XV, època on predominava la brutalitat i la força. 

     Per l'església els ancians formaven part del grup dels desvalguts. Aquests van ser acollits temporalment en hospitals i monestirs per després retrobar-se un altre cop amb la persistent misèria. Arribaven a vells ja que vivien resguardats en els monestirs i, per tant, tenien un nivell de vida superior al de la resta d'individus.

     A partir del segle X l'ancianitat va continuar tenint una perspectiva negativa, la seva arribada era temuda per tots.

    Quan els ancians arribaven a la incapacitat, els nobles els cuidaven en els castells. En els monestirs acollien a tots aquells que podien pagar-se el retir. Els que ho tenien més difícil eren els camperols. En aquest cas eren els seus fills qui tenien cura d'ells i si no en  tenien podien arribar a patir situacions realment lamentables, especialment les dones.

    La pesta negra va ser una malaltia que va causar moltes morts. Els principals afectats van ser els nens i els joves, de manera que el nombre d'ancians va augmentar donant-los així una millor posició social, política i econòmica.  

• RENAIXEMENT

     Durant el s.XV la gent es va anar entusiasmant pel descobriment de les belleses amagades del món clàssic. Eren cultivadors de la bellesa, la joventut i la perfecció. Aquest fet va portar a la marginació sense dissimulació de la vellesa. Per tant, era visible el rebuig de tot allò que  representava la lletgesa, el menyspreu inevitable, el caràcter malenconiós i la decadència.

     Fou l'època més agressiva per la gent gran, especialment per les dones.

     L'augment de joves que menyspreaven els vells, la utilització de la impremta... van fer perdre la funció que tenien els ancians com a memòria de grup.

     Durant el segle XVI va disminuir la violència i això va permetre que els homes arribessin a edats avançades. D'altra banda, la millor higiene en els parts va fer augmentar també  el nombre d'ancianes.

• EDAT MODERNA

     En aquesta època es va inventar el que ara coneixem com “jubilació”. Aquest fenomen suposa una visió economista i especialitzada en la cura de l'ancià que durant anys s'havia realitzat des de la família sense cap mena de remuneració, era com un deure independent i familiar.

     A partir de la Revolució Industrial l'ésser humà es valora per la feina que ha realitzat al servei d'una institució pública, privada, de forma autònoma...

De totes maneres, en aquesta època encara la persona gran rebia la cura dels seus familiars. També es dóna la vellesa aïllada: viuen a casa sols fins que són dependents, aleshores viuen a casa de familiars o en residències. L'aportació per part dels vells a la col·lectivitat és nul·la.

     És ja a finals del segle XIX quan es comença a separar el significat de vellesa amb el de malaltia de l'ancià. Neix d'una banda la Gerontologia  i d'una altra la Geriatria.

• EDAT CONTEMPORÀNIA

     En aquesta etapa un dels temes principals ha estat la cultura tecno-científica, aspecte clau a la vida dels ancians.

     Actualment, tot i estar sans i vitals, són considerats lliures d'obligacions o càrregues, ja no són la font de saviesa acceptada en èpoques anteriors, al contrari, són els que perduren més allunyats del coneixement modern, ja que aquests ja no aprenen. A més l'experiència que poden tenir no és reconeguda perquè forma part del passat.  Física i estèticament, la persona gran ocupa un paper no desitjable a la societat.

     Les noves condicions de vida i les noves estructures familiars han fet que en els països de la Comunitat Europea més d'un 30% de la gent gran visqui sola a casa seva. Aquesta realitat va en augment.

    Les famílies de classe mitjana comencen a  abandonar les seves responsabilitats de cuidar directament els seus ancians. En canvi, les famílies de classe treballadora, amb menys espai físic i diners, encara cuiden dels seus vells.

•          CONCLUSIÓ

     Després d'analitzar les diferents èpoques històriques, veiem que l'home ha anat interpretant persistentment el paper de la gent gran a la societat, depenent de diversos factors: polítics, artístics i estètics, demogràfics, ètics i religiosos, així com els relacionats amb la família. Per tal de poder analitzar el paper de la gent gran es necessari l'estudi del passat, tant de l'època com de les diverses societats. En les últimes dècades, la població d'edat avançada ha augmentat de forma creixent en número i diversitat. La figura de la dona sempre ha estat unida a la funció de tenir cura dels ancians, però actualment l'home també es va introduint en aquest paper. 

     Per finalitzar, tot i que en l'actualitat els vells es poden considerar com uns éssers grans passats de moda i considerats un destorb, cal recordar que en altres civilitzacions i èpoques històriques se'ls va considerar com una font de saviesa i experiència. 

Després de llegir tota aquesta evolució envers la vellesa des del punt de vista històric i antropològic m'agradaria que opinéssiu sobre si actualment és té una visió positiva o negativa respecte de la gent gran. Penseu que actualment es considera la gent gran una font de saviesa o al contrari són persones que a causa de la seva gran edat no tenen coneixement de molts temes actuals?

Què és l'envelliment?

La vida és un camí pel qual tots els éssers humans passem i hi deixem el nostre granet de sorra. En aquest recorregut s’experimenten molts sentiments, emocions... que amb el pas del temps es van esborrant fins a arribar a l’oblit. A mesura que avança el temps es van adquirint nous coneixements, noves experiències i sense adonar-nos van passant les diferents etapes de la vida: infantesa, pubertat, adolescència, maduresa i vellesa.

 Jo en aquest blog em vull centrar en la vellesa. Penso que és un tema ple de sentiments molt profunds i plens d’experiència.

Breu definició sobre l'envelliment

                L’envelliment és un procés dinàmic i natural per tots els éssers vius, que comporta un conjunt de canvi. No a tota la població li afecta igual, depèn d’un conjunt de factors com les malalties, l’estil de vida, la xarxa social, l’educació adquirida o l’herència genètica. La durada d’aquest procés varia segons la persona, ja que influeixen factors genètics i ambientals. Durant aquest període poden aparèixer les canes, les arrugues, la disminució de les capacitats físiques, funcionen més lentament la ment i el cos, es produeixen canvis hormonals i el progressiu deteriorament dels sentits (vista, oïda, olfacte, gust i tacte). També s’aprecia un deteriorament funcional del sistema nerviós central, l’aparell cardiovascular i el respiratori, el genitourinari, l’endocrí i l’immunològic, entre d’altres. Com a conseqüència, ha de quedar clar que l’envelliment no és una malaltia però sí que hi ha una major probabilitat de patir-ne. Aquest procés condueix ala mort inexorablement. 

                                                      






A continuació, m'agradaria que comentéssiu sobre què en penseu sobre el següent plantejament: 


Segons la nostra manera de veure la vida, podem pensar que fer-nos grans pot ser un avantatge, ja que al no haver de treballar i tenir molt temps lliure podem aprofitar al màxim la vida i fer totes aquelles coses que "teníem pendents". Veuríem l'envelliment doncs, com l'època en la qual faríem totes aquelles activitats que no hauríem pogut fer mentre érem joves. Altres persones poden pensar que fer-se gran és un gran inconvenient, ja que un vell es pot sentir inútil en la societat i pensar que ja no hi té res a fer en aquest món.